Skip to content

El gust de la tomata

Divendres, Rafael Nadal publicava un article titulat “Les pitjors tomates del món”, en el qual descrivia, en el seu vagareig matiner per Palamós, les verdures i les fruites acabades de collir i exposades al carrer, però es queixava del fet que, segons ell, en els restaurants i les fondes de la costa i en els de les grans ciutats catalanes, no només fa temps que ha desaparegut la fruita, sinó també les amanides amb verdures acabades de collir. Nadal es planyia especialment de la mena de tomata insípida que se serveix en els menús i acabava dient que en llegir “les cartes dels restaurants, sovint resulta impossible d’endevinar en quina època de l’any o en quina comarca de Catalunya ens trobem.”
Deixant a banda l’exemple de les tomates (he de reconèixer que no en menjo, de crues, si no és sucades amb pa), estic d’acord amb el periodista en el fet que els productes massa viatjats, produïts fora d’època o de manera industrial, tant se val si són safanòries, melons o mongetes tendres, han perdut diversitat i una infinitat de matisos de sabors i textures. Potser em direu que és una qüestió de costos, però si es té en compte la baixa remuneració que perceben els agricultors pels seus productes i l’enorme diferència de preu existent entre la tonyina i l’enciam, posem per cas, penso si no seran més aviat els intermediaris els que simultàniament escanyen el pagès i ens condemnen a una dieta de vegetals insípids i estandarditzats.
En l’actual panorama de frugalitat forçosa, en què cada decisió de compra és transcendent, consumir productes fets prop de casa i fets quan toca, podria ésser simultàniament una decisió saludable, saborosa i socialment responsable. Quant a la fruita i les hortalisses, difícilment trobaríem una horta millor que la lleidatana, a poc que sapiguem triar, i estic convençut que tornar a menjar tomates que tinguin gust de tomata o peres madurades sense tramoies podria ésser una altra manera de tornar al començament i de fer alguna cosa per nosaltres mateixos, per la nostra felicitat i la nostra salut.
Publicat a SEGRE el 26 d’agost de 2012

Share Button
Published inOPINIÓ I ARTICLES PUBLICATS

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: