Skip to content

El crim de Carreu (2)

En literatura, hi ha un nombre limitat de grans històries que es van reescrivint. Amb una indissimulada dosi d’exageració, Borges va afirmar que només n’hi havia dues: la d’un ésser diví que se sacrifica pels homes i la d’un grup de navegants que s’escarrassen per tornar al seu país. És a dir, els evangelis i l’Odissea. Les històries reals dels éssers humans tampoc no constitueixen un repertori infinit. Neixem, creixem, viatgem, estimem, fem el bé o el mal, ens preguntem pel sentit de tot plegat, morim… Per tant, no és estrany que hagi sorgit un espai creatiu a mig camí de la literatura de ficció i del periodisme narratiu molt ben representat per l’obra mestra de Truman Capote (A sang freda), que li va exigir un esforç que el va deixar moralment exhaust i uns anys de treball i d’entrevistes amb els autors del crim d’un granger de Kansas, la seua dona i els seus dos fills, pel qual van acabar essent penjats el 14 d’abril de 1965.
Fa unes setmanes vaig acompanyar, barrejat amb un grup de periodistes catalans i d’agents rurals i guardes de la reserva de Boumort, l’escriptor Pep Coll, en una visita a Carreu, un poblet pallarès de masoveries, deshabitat i situat a la vall del mateix nom, entre la serra de Carreu i la de Boumort, en l’àrea d’una de les més interessants reserves nacionals d’aquest país. Hi vam accedir per una pista que surt de Pessonada, en el terme de Conca de Dalt, i vam recórrer els diversos escenaris de l’assassinat dels quatre membres d’una família de masovers, l’any 1943, així com el petit cementiri on van ser enterrades les víctimes. Per obscures circumstàncies de l’època, el crim múltiple va quedar misteriorament impune, i Coll, nascut a Pessonada sis anys després dels fets, va créixer escoltant la història dels fets i va conviure amb alguns dels seus protagonistes.
Anys més tard, d’aquest escriptor pallarès que volia ser rei mag, capellà i filòsof, i que va acabar fent de professor, Proa publicarà (la setmana vinent) Dos taüts negres i dos de blancs, una recreació lliure però profundament documentada del crim de la família de masovers que m’ha dut a recordar, al principi, el no menys terrible assassinat de la família de Kansas (també en aquell cas foren quatre les víctimes dels assassins), recreat per Truman Capote.

Publicat a SEGRE  el 25 d’agost de 2013

Share Button
Published inOPINIÓOPINIÓ I ARTICLES PUBLICATS

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: