Skip to content

El benefici de l’escriptura. Literatura per a periodistes o periodisme per a escriptors

El professor LL.A. Chillón ha suggerit una nova definició de la literatura:

  • “La literatura és un mode de coneixement de natura estètica que cerca de copsar i d’expressar lingüísticament la qualitat de l’experiència.”

La novel.la realista del segle XIX va projectar una nova representació de la realitat i va propiciar una connexió entre la literatura i la premsa, a través de la novel.la, que és un gènere pluriestilístic especialment adaptat per expressar lingüísticament la qualitat de l’experiència humana. Novel.les d’autors com Balzac, Dumas… es van publicar en format de fulletó, amb la intenció d’incrementar les vendes dels diaris que les publicaven.

El periodisme clàssic partia d’unes preguntes bàsiques (què, qui, quan, on,

per què) que amb el temps s’han anat ampliant i modificant. Herrscher ha establert  un símil entre els Evangelis i les diferents maneres de contar una mateixa història (Mateu, l’advocat; Lluc, l’historiador; Marc, el periodista narratiu; Joan, el poeta), i l’ha relacionat amb la riquesa i la utilitat de la literatura de fets reals. Segons ell, un bon periodista no hauria de deixar mai de llegir bona literatura i sobretot bona novel.la. Si jo hagués de recomanar només tres novel.les perquè fossin llegides per un futur periodista o comunicador, optaria per:

  • CAPOTE, Truman. A sang freda. Barcelona, Edicions 62, 2010.
  • HOMER. Odissea. Barcelona, Edicions Proa, 2011. (traducció de J.F.Mira)
  • TOLSTOI, Lev. Guerra i pau. Barcelona, Edicions 62, 2009.
  • JOYCE, James. Ulisses. Barcelona, Edicions Proa, 2004. (traducció de Joaquim Mallafré)

Alguns autors i autores han navegat amb fortuna, entre el periodisme i la literatura: Gabriel García Márquez (Relato de un náufrago), Josep Pla, George Orwell, Ernest Hemingway… i aquesta combinació ja era present en Daniel Defoe (1660-1731), autor de Robinson Crusoe i Moll Flanders, que va fer gairebé tota la vida de pamfletista i gasetiller, i que va publicar Diari de l’any de la pesta (1722), una minuciosa reconstrucció (basada en la recopilació de dades i entrevistes amb els supervivents) de la pesta bubònic que assolà Londres l’any 1665.

La tradició americana de novel.listes-periodistes va donar, entre d’altres, un personatge tan brillant com E. Hemingway, que va escriure reportatges per a diversos diaris americans, a banda de novel.les i narracions que incorporaven (de vegades) elements prèviament publicats.

L’etiqueta New Journalism ja es va usar, als Estats Units, a finals del XIX, en ple auge de la premsa de masses, quan William Randoplh Hearst es va convertir en el promotor i primer beneficiari de la premsa sensacionalista o groga. El New Journalism no va arribar a ser mai un moviment o escola homogeni, però va impregnar diaris i revistes d’una altra manera d’escriure, caracteritzada pel qüestionament ideològic i expressiu de la premsa convencional. Alguns dels noms més representatius d’aquesta renovació van ser Guy Talese, Norman Mailer, Susan Sontag, Truman Capote… que van rebre la influència del gir adoptat per John Hersey, que l’any 1946 va publicar Hiroshima, una novel.la-reportatge sobre el testimoni de sis supervivents de l’explosió de la bomba. Capote va brillar en l’àmbit de l’anomenada novel.la de no ficció, amb A sang freda, la història minuciosa d’un assassinat múltiple en un poblet de Kansas, que va ser publicada a The New Yorker (en 4 lliuraments) i a principis de 1966, en llibre.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Auu4IE_l4to[/youtube]

James W. Pennebaker és un científic i l’autor Del llibre Opening up…, que ha estat traduït al castellà amb el títol El arte de confiar en los demás, en el qual combina el rigor científic amb la divulgació i la dimensió aplicada dels seus estudis.

Una de les línies de recerca que l’autor ha seguit té a veure amb l’escriptura lliure com a impuls humà i natural per aprendre, adquirir informació i crear, i per assolir d’altres metes, entre les quals destaca la clarificació de la ment, la resolució de traumes i de problemes, i la facilitació de l’escriptura obligada.

 

No penseu en solucions màgiques, naturalment, sinó més aviat en els beneficis d’escriure (per a un mateix o per a d’altres), en formats diversos (paper, blog, xarxes socials…) i en la dimensió profundament humana que batega al darrere de l’escriptura, amb independència dels suports i formes de difusió que ha tingut al llarg dels segles: del pergamí al llibre electrònic, des de la lectura en veu alta a la societat xarxa.

periodista

Share Button
Published in2.0

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: