Skip to content

De Saidí a Barcelona, amb Francesc Serés

El meu país, en el sentit  original del terme pagus, del qual ve també la paraula pagès i que fa referència a una demarcació rural, és aquest conjunt d’unitats paisatgístiques constituïdes per planes al.luvials, turons i serres que inclouen  una part de la plana d’Algerri-Balaguer i del Baix Cinca, la plana

d’Almenar i Alguaire, el Baix Segrià, l’Horta de Pinyana i els secans d’Utxesa. En aquest sentit, cadascú de nosaltres pot triar el seu, de país, i fer-lo tan extens o tan diminut com li convingui, i adaptar-lo a la dimensió de la seua nostàlgia, dels seus afectes o de la seua biografia.

D’aquesta introducció en tenen la culpa moltíssimes lectures de Josep Vallverdú, de Vidal Vidal, de Jesús Moncada, de Mercè Ibarz… però sobretot la lectura que acabo de fer de La pell de la frontera, darrera obra de l’escriptor i articulista Francesc Serés, fill de Saidí, i  la manera com descriu el paisatge de de frontera que va des de Lleida als Monegres, a banda i banda de l’A2. Serés ha treballat durant anys en aquest llibre. Ha trepitjat les hortes, els magatzems, els pallers arruïnats, les muntanyes de deixalles, els bars, les escoles i els pobles, ha enraonat durant hores amb gent nascuda aquí i amb gent vinguda o desplaçada de tot arreu, per treballar o sobreviure –o, senzillament, perquè feien nosa a la plaça Catalunya de Barcelona–, en aquest espai que, quan l’autor era xiquet, s’imaginava com un eix entre Saidí i Barcelona.

La tesi de Francesc Serés és que ara els arbres arriben de Califòrnia i les persones de tot arreu,  les direccions i les distàncies han canviat tant que ja no serveixen ni els mateixos mapes ni les mateixes històries, en aquest territori on es barregen el fruiterar, els polígons a mig fer, l’erm, les sèquies, les barraques, els munts de plàstic, els masos de tova mig ensorrats, les cooperatives, les gasolineres i les promocions immobiliàries paralitzades,  en un desordre que paradoxalment se sosté, al bell mig d’un paisatge que, com diu l’autor, “s’acarona i s’esgarrapa”.

Publicat a SEGRE el 14 de desembre de 2014

 

Share Button
Published inOPINIÓOPINIÓ I ARTICLES PUBLICATS

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: