Skip to content

De debò que sóc un escriptor sospitós?

Tertúlia amb Màrius Serra, en l’acte de lliurament dels premis Lleida

Moltes bones amigues i bons amics us heu pres la molèstia de felicitar-me (i de felicitar a l’Ernest Benach) per haver guanyat el Premi Vallverdú. Ens agradarà que us llegiu el llibre, si més no per veure si encara manteniu aquesta opinió.

És curiós, tanmateix, que quan guanyo un premi o escric un llibre, alguns mitjans de comunicació i algunes persones em retreguin el meu compromís polític, de la mateixa manera que quan he assumit alguna responsabilitat política, se’m retreia que donés classes i escrivís, com si constituís una frivolitat incompatible amb aquestes responsabilitats.

Demà publicaré a SEGRE “Eriçó o guineu”, un article en el qual reflexiono sobre aquesta hostilitat poc dissimulada envers aquells que ni hem convertit la poítica en una professió ni hem deixat de tenir altres interessos, activitats i il.lusions, en l’àmbit personal, creatiu o acadèmic.

En el nostre país, la transversalitat és encara una condició mal vista, sospitosa. Tanmateix, en les paraules de la bona gent que m’envolta i de la bona gent d’aquest país, trobo un escalf infinitament superior a les insinuacions d’aquells que troben extravagant escriure o suspecte escriure, de la mateixa manera que troben extravagant i suspecte que algunes persones es puguin comprometre amb unes idees que l’any 1988, quan jo vaig començar, suscitaven més aviat commiseració que entusiasme.

Gràcies a tots aquells i aquelles que no heu tallat mai el bacallà. Em sento orgullós de ser dels vostres i de comprovar que (tanmateix i a pesar dels ímprobes esforços d’aquells altres que sempre han intentat impedir-ho), aquest país nostre estigui començant a canviar, en tots els sentits.

Share Button
Published inOPINIÓ

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: