
Moltes bones amigues i bons amics us heu pres la molèstia de felicitar-me (i de felicitar a l’Ernest Benach) per haver guanyat el Premi Vallverdú. Ens agradarà que us llegiu el llibre, si més no per veure si encara manteniu aquesta opinió.
És curiós, tanmateix, que quan guanyo un premi o escric un llibre, alguns mitjans de comunicació i algunes persones em retreguin el meu compromís polític, de la mateixa manera que quan he assumit alguna responsabilitat política, se’m retreia que donés classes i escrivís, com si constituís una frivolitat incompatible amb aquestes responsabilitats.
Demà publicaré a SEGRE “Eriçó o guineu”, un article en el qual reflexiono sobre aquesta hostilitat poc dissimulada envers aquells que ni hem convertit la poítica en una professió ni hem deixat de tenir altres interessos, activitats i il.lusions, en l’àmbit personal, creatiu o acadèmic.
En el nostre país, la transversalitat és encara una condició mal vista, sospitosa. Tanmateix, en les paraules de la bona gent que m’envolta i de la bona gent d’aquest país, trobo un escalf infinitament superior a les insinuacions d’aquells que troben extravagant escriure o suspecte escriure, de la mateixa manera que troben extravagant i suspecte que algunes persones es puguin comprometre amb unes idees que l’any 1988, quan jo vaig començar, suscitaven més aviat commiseració que entusiasme.
Gràcies a tots aquells i aquelles que no heu tallat mai el bacallà. Em sento orgullós de ser dels vostres i de comprovar que (tanmateix i a pesar dels ímprobes esforços d’aquells altres que sempre han intentat impedir-ho), aquest país nostre estigui començant a canviar, en tots els sentits.
Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de sociolingüística i política lingüística de la Universitat de Lleida, i ha estat vicedegà de Comunicació Audiovisual de la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, entre 2001 i 2004. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (tres d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa”, “Rovira i Virgili” i “Josep Vallverdú”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Comissió de Toponímia i del TERMCAT. Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i vicepresident del Consorci del Montsec, càrrec des del qual va posar en marxa el Parc Astronòmic Montsec. Des d’aquest dia, s’ha reincorporat a l’activitat docent a la Universitat de Lleida com a professors de l’àrea de coneixement de Comunicació Audiovisual i Periodisme, i ha assumit la direcció de la Càtedra de Periodisme i Comunicació.
Be First to Comment