“I els lleons de Sant Marc no s’han prosternat mai davant dels altres sants” Predrag Matvejevitch
Per tercera vegada, he tingut l’oportunitat de passar uns dies a Venècia, en un petit apartament i relativament protegit de l’onada turística que la converteix –a l’estiu i com d’altres ciutats europees– en una mena de parc temàtic on naturals i turistes se superposen i es toleren amb major o menor entusiasme.
Enric Bou
Vaig tenir la sort de retrobar amb motiu de la visita el Dr.Enric Bou, professor de la Università Ca’Foscari (Venècia), amic des de fa anys (quan va impartir docència universitària a Lleida) i que acumula una llarga experiència docent en diverses universitats americanes i europees.
L’Enric és un especialista en literatura comparada i un magnífic assagista i investigador sobre les relacions entre l’escriptura, el viatge i les ciutats. Per exemple, és autor, entre d’altres obres, de La invenció de l’espai. Ciutat i viatge, tot just editada enguany per la Universitat de València.
Gràcies a les seves recomanacions vaig accedir a un llibre magnífic sobre la ciutat de Venècia, obra de Predrag Matvejevitch, un professor nascut a Bòsnia i Herzegovina (de pare rus i mare croata) que és autor d’una magnífica obra assagística i de recerca sobre les ciutats i els paisatges de la Mediterrània. Vaig tenir accés al llibre en la seva traducció francesa (L’autre Venise, editada l’any 2002 per Fayard), donat que l’original està escrit en serbocroat, però em sembla que existeix una traducció al castellà.
Allò més interessant que puc compartir sobre el viatge a Venècia, crec sincerament que és la lectura d’aquest llibre genial, fulgurant… que vaig acabar de llegir en el viatge de tornada. Venècia és una d’aquelles hiperciutats, d’aquells territoris del pensament i de la història que són difícils de descriure, sense caure en el lloc comú. En aquest cas, tant si heu viatjat a Venècia com si penseu anar-hi en un futur, us recomano vivament la lectura prèvia (o simultània) del llibre de Predrag, la coneixença del qual dec al meu amic Enric Bou.
Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de sociolingüística i política lingüística de la Universitat de Lleida, i ha estat vicedegà de Comunicació Audiovisual de la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, entre 2001 i 2004. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (tres d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa”, “Rovira i Virgili” i “Josep Vallverdú”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Comissió de Toponímia i del TERMCAT. Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i vicepresident del Consorci del Montsec, càrrec des del qual va posar en marxa el Parc Astronòmic Montsec. Des d’aquest dia, s’ha reincorporat a l’activitat docent a la Universitat de Lleida com a professors de l’àrea de coneixement de Comunicació Audiovisual i Periodisme, i ha assumit la direcció de la Càtedra de Periodisme i Comunicació.
Be First to Comment