Skip to content

Boira nocturna

Des de fa dies, la boira s'ha apoderat dels plans de Lleida. La ciutat sembla un plató londinenc. Les temperatures són baixes.
Lleida, un plató londinenc

Des de fa uns dies, a Lleida hi ha una boira persistent, humida, que només s’aixeca durant un parell d’hores a migdia. O sia, un parèntesi típicament anticiclònic, que converteix aquesta plana fluvial en un clotada boirosa.

Acabo d’anar a llençar la brossa i em recupero una de les ocasions filosòfiques que més m’agraden. Una intensa humitat suspesa en l’aire, humitat a terra i boira espessa sense arribar a la magnitud del purè. Em creuo una parella jove, una veïna que treu el pastor alemany a fer un tomb. Anys enrere, tenir una gossa m’obligava a allargar les excursions nocturnes, aquestes passejades dins la boira nocturna…que és tan diferent de la boira durant el dia o de la boira amb el sol clarejant al darrere.

La boira densa en la nit pot fer por a qui no la coneix des de petit, quan els carrers no s’enllumenaven gaire i a cada cantonada semblava que començava una dimensió obscura.  Per a mi, és ben bé al contrari. Tinc la sensació que la boira nocturna m’embolcalla, que m’amaga però no amaga ningú que em vulgui fer mal… Podria continuar caminant de nit, a través de la boira, i experimentar la sensació de fer un viatge en la memòria, en el temps i en l’espai,  però no un de melancòlic, sinó un viatge cap a una dimensió què els vius, els morts, els propers i els absents, i els amics i els enemics conviuen i es creuen en harmonia, sense espantar-se mútuament.

Share Button
Published inOPINIÓ

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: