Skip to content

Black Friday

Divendres vaig ser a Girona. M’havien convidat de la Universitat a participar en un debat sobre la gestió de la memòria de les persones que traspassen i deixen enrere  un compte a Facebook, un a Instagram, o un blog en marxa. Encara vaig tenir temps de fer la cercavila del barri antic, ple de terrasses (a pesar dels núvols amenaçadors, el dia es va comportar generosament, i vam dinar al carrer, prop de la catedral), entrar en alguna de les botigues amb personalitat pròpia, de les poques que encara no han estat substituïdes per una franquícia, i sospesar l’impacte de la novetat americana del Black Friday.

Com a bons consumidors de simbolisme cinematogràfic americà, ja sabem que és el primer dia de les compres nadalenques i que cau sempre l’endemà del Thanksgiving day, aquesta festa que se celebra el quart dijous de novembre i  que potser no trigarem gaire a incorporar al nostre calendari de lifares.

Vaig tornar a Lleida en tren, en una esgarrapada, i encara vaig ser a temps de passar pel carrer Major, una mica abans que l’alcalde inaugurés l’enllumenat nadalenc, i de comprovar que el Black Friday també ha començat a fer de les seues, a Lleida. No comprar res, encara que només fos per fer simbòlicament costat a l’esforç comercial d’aquest  darrer mes de l’any, em semblava desairós i vaig aprofitar a adquirir un llibre que feia temps que tenia ganes de llegir. El llibre en qüestió és La pell de la frontera, de l’autor nascut a Saidí Francesc Serés, que l’any 2005 (quan només era un projecte) va rebre un premi Ciutat de Lleida de Narrativa i que, després de successives reelaboracions, l’autor ha donat a la impremta. Va dels vells camins del Baix Cinca i del Segrià (l’hàbitat de la mosca negra i de molts de nosaltres, començant per un servidor) i dels nous camins que uneixen aquest nostre bocí de pàtria petita amb Romania, Senegal i la Xina. Si m’agrada, si em commou com espero (en Francesc Serés és un autor consolidat i recomanable), us en parlaré un altre dia. Ho prometo. Encara que només sigui per aprofundir en aquesta sensació (de vegades màgica, a voltes inquietant) que el món se’ns ha fet petit i desgavellat.

Share Button
Published inOPINIÓ I ARTICLES PUBLICATS

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: