La darrera estadística del Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, publicada aquest matí, confirma el creixement progressiu de l’independentisme, que assoliria en una consulta una clara majoria favorable. la percepció general d’un creixement inesgotable de l’independentisme. Una majoria més que absoluta. En resposta a la pregunta sobre què faria l’enquestat si demà se celebrés un referèndum sobre la independència de Catalunya, un 51,1% hi votaria a favor, un 21,1% en contra, un 21,1% s’abstindria i un 6.6% emetria un vot nul o no sap o no contesta.
En relació al darrer baròmetre, l’independentisme creix a Catalunya en 6,5 punts percentuals. Així mateix, la percepció del 55,5% dels catalans és que si Catalunya fos un país independent el nivell de vida seria “millor que ara”, i només un 12,8%, pitjor. És de destacar que fins i tot la majoria dels enquestats que es declaren votants socialistes reconeix que la independència suposaria una millora objectiva de les seues condicions de vida.
Si demà se celebressin eleccions al Parlament de Catalunya, els votants de CiU, ERC i ICV es decantarien per una àmplia majoria per la independència. En canvi, guanyaria el “no” entre els votants del del PSC (41%), del PP(74%) i de C’s (57%), però no pas per una aclaparadora majoria, com es podria pensar.
Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de sociolingüística i política lingüística de la Universitat de Lleida, i ha estat vicedegà de Comunicació Audiovisual de la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, entre 2001 i 2004. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (tres d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa”, “Rovira i Virgili” i “Josep Vallverdú”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Comissió de Toponímia i del TERMCAT. Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i vicepresident del Consorci del Montsec, càrrec des del qual va posar en marxa el Parc Astronòmic Montsec. Des d’aquest dia, s’ha reincorporat a l’activitat docent a la Universitat de Lleida com a professors de l’àrea de coneixement de Comunicació Audiovisual i Periodisme, i ha assumit la direcció de la Càtedra de Periodisme i Comunicació.
Be First to Comment