Suposo que la majoria de nosaltres tendim a recordar aspectes concrets del nostre Nadal infantil. Nadal, Reis… són festes que semblen pensades per als infants, sobretot si tenen uns pares amb la suficient imaginació i ganes de convertir-les en un període màgic, especial.
Durant aquests dies, amb ma germana i amb ma mare, que, a pesar de sofrir un Alzheimer avançat, conserva a la memòria la lletra d’algunes cançons que ens cantava quan érem nens, hem estat reconstruint una cançoneta que pel ritme monòton i sincopat que té deu d’ésser de fer cagar el tronc (com en diem a la Catalunya occidental) o tió. Buscant a Google he trobat molt diverses versions que comparteixen alguns fragments de la que us transcric a continuació; una versió que té un punt de surrealista. És clar que el surrealisme en les cançons populars te les seues arrels en la confusió entre mots, a l’hora d’aprendre-les i d’ensenyar-les, al llarg de molts anys.
“Ara ve Nadal,
posarem lo porc amb sal,
la somera a la pastera,
lo pollí al cap del pi.
Toca, toca Valentí.
Ara passen bous i vaques,
les someres amb sabates,
los capons amb sabatons.
Passa Santa Anna,
tocant la campana.
Passa Sant Agustí,
tocant lo violí.
Passa Nostre Senyor
tocant lo tambor.”
Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de sociolingüística i política lingüística de la Universitat de Lleida, i ha estat vicedegà de Comunicació Audiovisual de la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, entre 2001 i 2004. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (tres d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa”, “Rovira i Virgili” i “Josep Vallverdú”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Comissió de Toponímia i del TERMCAT. Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i vicepresident del Consorci del Montsec, càrrec des del qual va posar en marxa el Parc Astronòmic Montsec. Des d’aquest dia, s’ha reincorporat a l’activitat docent a la Universitat de Lleida com a professors de l’àrea de coneixement de Comunicació Audiovisual i Periodisme, i ha assumit la direcció de la Càtedra de Periodisme i Comunicació.
Be First to Comment