Skip to content

Passa Nostre Senyor tocant lo tambor…

Suposo que la majoria de nosaltres tendim a recordar aspectes concrets del nostre Nadal infantil. Nadal, Reis… són festes que semblen pensades per als infants, sobretot si tenen uns pares amb la suficient imaginació i ganes de convertir-les en un període màgic, especial.

Durant aquests dies, amb ma germana i amb ma mare, que, a pesar de sofrir un Alzheimer avançat, conserva a la memòria la lletra d’algunes cançons que ens cantava quan érem nens, hem estat reconstruint una cançoneta que pel ritme monòton i sincopat que té deu d’ésser de fer cagar el tronc (com en diem a la Catalunya occidental) o tió. Buscant a Google he trobat molt diverses versions que comparteixen alguns fragments de la que us transcric a continuació; una versió que té un punt de surrealista. És clar que el surrealisme en les cançons populars te les seues arrels en la confusió entre mots, a l’hora d’aprendre-les i d’ensenyar-les, al llarg de molts anys.

“Ara ve Nadal,

posarem lo porc amb sal,

la somera a la pastera,

lo pollí al cap del pi.

Toca, toca Valentí.

Ara passen bous i vaques,

les someres amb sabates,

los capons amb sabatons.

Passa Santa Anna,

tocant la campana.

Passa Sant Agustí,

tocant lo violí.

Passa Nostre Senyor

tocant lo tambor.”

Share Button
Published inOPINIÓ

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: