M’ha semblat força interessant el post de Gregg Schwartz titulat ‘5 things companies still don’t understand about social media lead generation‘ perquè descriu força bé els principals factors que caracteritzen les empreses i companyies que coquetegen amb la xarxa, sense comprometre’s sincerament amb l’actitud i els principis del web social o 2.0. Obrir un compte en alguna o algunes xarxes socials no significa necessàriament fer les coses d’una manera nova i coherent amb la filosofia que predomina entre els seus usuaris.
En opinió de Schawartz, els cinc errors més freqüents que cometen les empreses i companyies que no fan bé les coses són:
- Generar spam compartint eslògans comercials o repetint missatges obertament publicitaris.
- Obsessionar-se amb el nombre de seguidors o fans, sense tenir en compte que amb seguidors o fans “muts” (o, pitjor encara, falsos) no es construeix una comunitat.
- Parlar molt i escoltar poc. Estar en les xarxes socials només per explicar els guanys i les ofertes de l’empresa o companyia és perdre l’oportunitat de captar tendències, detectar innovacions i, en definitiva, escoltar què diuen les persones. Val a dir que aquesta asimetria no és exclusiva de determinades empreses i companyies.
- No atendre les demandes, les queixes o els suggeriments dels usuaris. Si no s’estableix un diàleg real amb els usuaris, que serveixi per resoldre conflictes i millorar les relacions, estem perdent oportunitats. Manca de compromís amb el mitjà.
- Obrir un compte a Linkedin, Facebook, Twitter … i no dedicar-li temps i esforç per generar continguts de qualitat i regularment renovats, significa momificar la nostra presència a Internet i, en conseqüència, pot resultar pitjor que no ser-hi de cap manera.
Si llegiu el post original de Gregg Schwartz, podreu ampliar aquesta informació.
Per contra, hi ha tres recomanacions bàsiques (des del punt de vista de les actituds) per interactuar en les xarxes socials, que haurien de ser tingudes sempre en compte pels usuaris, però especialment per les empreses i companyies que desitgin fer un ús adequat, positiu i ben valorat de la seua presència a Internet.
- No oblidem mai que la presència digital és una dimensió més de la realitat i que no funciona al marge de les seus regles.
- Qualsevol usuari en línia és un ésser irrepetible. Hem procurar tractar-lo, en cada moment, com si fos l’única persona amb qui ens relacionem.
- Les eines basades en el text són més fredes que la interacció verbal entre persones físiques. Amb sentit comú i cortesia, hem d’intentar suplir i contextualitzar aquestes mancances.
Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de sociolingüística i política lingüística de la Universitat de Lleida, i ha estat vicedegà de Comunicació Audiovisual de la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, entre 2001 i 2004. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (tres d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa”, “Rovira i Virgili” i “Josep Vallverdú”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Comissió de Toponímia i del TERMCAT. Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i vicepresident del Consorci del Montsec, càrrec des del qual va posar en marxa el Parc Astronòmic Montsec. Des d’aquest dia, s’ha reincorporat a l’activitat docent a la Universitat de Lleida com a professors de l’àrea de coneixement de Comunicació Audiovisual i Periodisme, i ha assumit la direcció de la Càtedra de Periodisme i Comunicació.
Be First to Comment