Aquest és aproximadament el text de la presentació que en vaig fer el 17 de novembre de 2016, a la llibreria Caselles, de Lleida
Agraïment a la llibreria Caselles, a Proa, a la família Gabriel (em van regalar el llibre, durant el pont de Tots Sants, juntament amb una fotografia familiar entranyable, en memòria dels 80 anys de l’hotel Cardós, inaugurat l’any 1936), a Ramon Solsona per la confiança que ha dipositat en mi i a tots vosaltres per acompanyar-nos.
En termes musicals –més endavant, veureu per què ho dic– el presentador és només un teloner. Ha de ser discret, moderat; no ve a fer-se un nom ni a malgastar el temps de què disposa l’autor, que és qui realment ha fet la feina. Un servidor no és crític literari ni professor de literatura. Sóc únicament un lector –he arribat a l’edat de rellegir i de ser més exigent amb les novetats– i les quatre reflexions que compartiré amb vosaltres tenen a veure essencialment amb aquesta experiència com a lector i també com a admirador (estimador) del món pirinenc i, sobretot, de les valls de Cardós com a escenari i com a espai de memòria.
Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de sociolingüística i política lingüística de la Universitat de Lleida, i ha estat vicedegà de Comunicació Audiovisual de la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, entre 2001 i 2004. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (tres d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa”, “Rovira i Virgili” i “Josep Vallverdú”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Comissió de Toponímia i del TERMCAT. Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i vicepresident del Consorci del Montsec, càrrec des del qual va posar en marxa el Parc Astronòmic Montsec. Des d’aquest dia, s’ha reincorporat a l’activitat docent a la Universitat de Lleida com a professors de l’àrea de coneixement de Comunicació Audiovisual i Periodisme, i ha assumit la direcció de la Càtedra de Periodisme i Comunicació.