En paraules del filòsof israelià Avishai Margalit, que he trobat en el llibre de Carlos M. Ruiz Caballero (La digitalització de l'Altre. Els reptes de…
Comunicador, escriptor i pare. Ara, alcalde de Lleida
En paraules del filòsof israelià Avishai Margalit, que he trobat en el llibre de Carlos M. Ruiz Caballero (La digitalització de l'Altre. Els reptes de…
Avui en parla el diari ARA: Només ells tres hi van donar suport en un Parlament que encara no disposava de sistema electrònic de votació.…
En aquesta campanya, hem escoltat més opinions i amenaces que fets. Si alguna vegada els fets van ser sagrats, fa tant de temps que gairebé…
"Aquesta setmana ha arrencat el curs a Catalunya. Dels xiquets als universitaris, mig país (o, almenys, una gran part de les famílies) torna a passar…
L'origen del procés polític de Catalunya és en la reacció a la sentència del Constitucional de 2010, que feia xixines l’Estatut d’Autonomia aprovat pel Parlament i les Corts espanyoles. De manera inesperada, al carrer es va viure una mobilització sense precedents, que va aplegar a Barcelona 1 milió i mig de manifestants. L’endemà, la selecció espanyola va guanyar el Mundial i l’estat i els seus corifeus van dictaminar que el pitjor ja havia passat.
Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de sociolingüística i política lingüística de la Universitat de Lleida, i ha estat vicedegà de Comunicació Audiovisual de la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, entre 2001 i 2004. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (tres d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa”, “Rovira i Virgili” i “Josep Vallverdú”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Comissió de Toponímia i del TERMCAT. Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i vicepresident del Consorci del Montsec, càrrec des del qual va posar en marxa el Parc Astronòmic Montsec. Des d’aquest dia, s’ha reincorporat a l’activitat docent a la Universitat de Lleida com a professors de l’àrea de coneixement de Comunicació Audiovisual i Periodisme, i ha assumit la direcció de la Càtedra de Periodisme i Comunicació.