Skip to content

2015

ELECCIONS MUNICIPALS
Després de tres mandats successius de l’alcalde Bloomberg, les properes eleccions municipals a Nova York, precedides d’unes primàries per designar els candidats demòcrata i republicà, es plantegen en un escenari apassionant i obert, amb la irrupció de candidats com el demòcrata Bill de Blasio, amic de Paul Auster, i la republicana Christine Quinn, casada amb l’advocada Kim Catullo. Els propers mesos seran palplitants i l’oportunitat real decidir que tindran els novaiorquesos, vista des d’aquí, fa una certa enveja.
A Lleida, on la vencedora de les eleccions municipals de 2007 va ser l’abstenció (només va votar un 49’8% del cens, va haver-hi un 4’33% de vots en blancs i uns quants centenars de nuls), el panorama de les properes municipals no sembla (de moment) ni més apassionant ni més imprevisible del que ho ha estat gairebé sempre, des de la reinstauració de la democràcia.
I dic sembla perquè des de l’endemà de l’11-S d’enguany fins al 2015 poden passar tantes coses que prou ens podem trobar que les properes eleccions municipals a Catalunya se celebrin en un moment històric, polític i social totalment diferent de l’actual. Pel cap baix, s’haurà celebrat o no una consulta, és possible que s’hagin convocat unes eleccions parlamentàries en clau amb l’expectativa d’una declaració unilateral d’independència, per part del Parlament, i, finalment, tampoc no es pot descartar que el govern espanyol, sense escoltar els consells dels seus socis europeus i dels Estats Units, les prohibeixi, suspengui l’autonomia i empresoni el president de la Generalitat, els seus consellers i els diputats del Parlament de Catalunya.
Si finalment les municipals de 2015 se celebressin en un escenari similar al que acabo de descriure –llevat que el govern espanyol n’imposés la suspensió a tot l’estat–, a Catalunya es convertirien en un plebiscit que implicaria un replantejament radical de programes, candidatures i coalicions, en paral.lel a la previsible situació d’insubmissió social pacífica davant la supressió unilateral de les llibertats polítiques i nacionals de Catalunya. En el moment actual i abans que s’hagi celebrat l’11S, però, aquesta és únicament una hipòtesi més.

Publicat a SEGRE l’1 de setembre de 2013.

Share Button
Published inOPINIÓ I ARTICLES PUBLICATSPOLÍTICA

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: