Skip to content

1979 – 2015

L'origen del procés polític de Catalunya és en la reacció a la sentència del Constitucional de 2010, que feia xixines l’Estatut d’Autonomia aprovat pel Parlament i les Corts espanyoles. De manera inesperada, al carrer es va viure una mobilització  sense precedents, que va aplegar a Barcelona 1 milió i mig de manifestants.  L’endemà, la selecció espanyola va guanyar el Mundial i l’estat i els seus corifeus van dictaminar que el pitjor ja havia passat.

Posteriorment, han vingut la Via Catalana de 2013, la V de 2014, la consulta prohibida del 9 de novembre del mateix any i, finalment, abans d’ahir, 11 de setembre, una altra  concentració festiva d’1 milió i mig de persones, segons la Urbana de Barcelona.

A pocs dies d’unes eleccions que tothom –des del PP a la CUP— ha definit com a plebiscitàries, les institucions estatals, la premsa internacional i les cancelleries volien comprovar si el soufflé havia baixat finalment o si a Catalunya continuava existint, després de 4 anys de concentracions cíviques, una transversalitat social i política, capaç d’aplegar un milió llarg de persones.

És clar que una manifestació no és una elecció –de la mateixa manera que el 9N no va ser del tot un plebiscit–, però quan l’estat impedeix la celebració d’un referèndum i converteix el “no” en la seua única oferta, un poble amb profundes conviccions democràtiques no abandona fàcilment i continua, impertèrrit, el seu camí. El govern del PP no sap què fer amb Catalunya.  Per  boca de la seua vicepresidenta, ja només s’adreça als seus electors de la resta de l’estat i ho fa contraposant tribunals i coerció a urnes i democràcia. I, tanmateix, com aquests dies han estat explicant els mitjans internacionals de comunicació desplegats a Barcelona, la carpeta catalana no s’ha tancat, sinó que es troba oberta en tots els seus aspectes i tots els seus fronts. Si alguns confiaven que els catalans, com en altres moments històrics, ens doblegaríem per ser “tolerats”, ara ja s’han adonat –o s’haurien d’haver adonat—que els catalans i la Catalunya de 2015 ens assemblem com un ou a una castanya, als catalans i la Catalunya de 1979.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=qW4LBpIMMME[/youtube]

Share Button
Published inOPINIÓOPINIÓ I ARTICLES PUBLICATSPOLÍTICA

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: