Skip to content

#11S contagiós

El 2 de novembre de 2010, jornada electoral, 61 milions d’americans van obrir el seu Facebook i 340.000 que no pensaven anar a votar, ho van fer després de rebre un missatge neutre que els ho suggeria, acompanyat de les fotos dels amics seus que ho havien fet. És interessant com aquest experiment del profesor James Fowler (earthtimes.org/politics/facebook-vote/2175/) demostra que el consell o l’opinió espontània dels nostres amics continua essent esencial a l’hora de signar per una causa, triar una pel.lícula o l’escola dels nostres fills, i que ara, a través de les xarxes socials, aquesta interacció es produeix amb una freqüència encara més elevada.
Sóc del parer que l’èxit de la manifestació de l’11S no és atribuïble ni als convocants ni als partits, sinó al contagi d’una resolució ferma, persona a persona, que en part també s’ha produït a través de la xarxa. Com és possible que en una societat com la catalana, majoritàriament decebuda de la política convencional, s’hagi produït una mobilització que pot acabar provocant un gir històric? Em sembla que les raons bàsiques d’aquest contagi són tres. La primera, que en els darrers decennis, l’Estat espanyol ha esdevingut un instrument sobredimensionat, poc eficaç i gairebé sempre hostil o indiferent a les demandes de la societat catalana. La segona, que el desequilibri entre l’aportació fiscal que fem i el que rebem a canvi ens duu irremeiablement a l’extinció dels serveis públics i a un empobriment general, i hi ha una majoria social que és conscient que aquesta situació no farà sinó empitjorar. I la tercera, però no necessàriament la menys important, la desafecció provocada per aquest degoteig continuat i diari de menyspreu i d’animadversió, expressada en diversos formats (des dels més banals fins a les sentències del Constitucional, passant pel to d’una part substantiva de l’opinió publicada o televisada a Espanya), que ha aconseguit que una majoria de catalans i catalanes no necessàriament polititzats s’hagin convençut definitivament que Espanya, en termes generals, ni els entén, ni en sent la necessitat.

Publicat a SEGRE el 16 de novembre de 2012

Share Button
Published inCOMUNICACIÓ POLÍTICAOPINIÓ I ARTICLES PUBLICATS

2 Comments

    • Gràcies, Jesús. M’alegra que estiguem d’acord. I si no, també et donaria les gràcies per la lectura. Una abraçada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: