xe88 Que la vida iba en serio... > Miquel Pueyo i París Skip to content

Que la vida iba en serio…

“Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.”

Aquest és un dels poemes més coneguts –i també que a mi més  m’agraden– del poeta Jaime Gil de Biedma. M’ha servit d’inspiració — i també la cua d’estudiants matriculant-se a la Universitat de Lleida, aquests darrers dies– per a l’article que publico demà, 28 de juliol, com cada diumenge, a SEGRE.

Share Button
Published inOPINIÓ

One Comment

  1. Josep Grau

    Ja tinc ganes de llegir-lo !! No em sé imaginar una inspiració millor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: