xe88 Prou! > Miquel Pueyo i París Skip to content

Prou!

Tant els diaris de tot el món com les xarxes socials han anat plenes, en les darreres setmanes, de comentaris sobre el desastre econòmic espanyol i sobre la ridiculesa dels episodis protagonitzats pels responsables de les principals institucions de l’Estat: la vida dissipada d’un rei amb un gendre enxampat en una presumpta estafa de grans dimensions; la negativa patològica del president Rajoy a admetre la realitat del rescat, l’SMS que va enviar al ministre de Guindos, dient-li que Espanya no era Uganda i que va propiciar una reacció irònica de la BBC, la insesatesa del president del Suprem, defensant els seus llargs caps de setmana pagats per l’erari públic i acompanyat per una persona amb la qual manté una relació que la premsa espanyola no ha volgut comentar, però que Iñaki Anasagasti, entre d’altres, ha explicat amb pèls i senyals, en el seu compte de Twitter…

Des de l’extrema dreta europea, en la fogosa intervenció de l’eurodiputat Nigel Farage,  fins a la premsa seriosa dels Estats Units (The Wall Street Journal, The Washington Post), la reacció majoritària és de sorpresa per la frivolitat amb què el govern espanyol gestiona la crisi. El periodista Vicent Partal ha escrit, referint-se a la decisión de dur l’AVE a petitats capitals, mentre només una via ordinària, per on circula el 60% de les mercaderies de l’estat, enllaça València i Barcelona:

“Aquesta absurditat econòmica és una de les moltes que fan. I les fan per una raó: encara que ho sembli, Espanya no és un país modern. Continua essent un país atemorit per la seua identitat (…) un país en què el seu nacionalisme pot justificar les decisions més aberrants. Fins i tot les que van contra la lògica econòmica i contra Europa.”

Com a catalans, aquesta manera d’actuar no ens sorprén, perquè la sofrim des de fa segles i en som els principals sufragadors. Ara bé, mentre el nostre govern, el de Catalunya, no pronuncïi un “prou” contundent  i obri canals directes de negociació amb Europa; mentre no s’adoni  que la societat catalana, indignada i exhausta, està arribant al límit de les seues forces, i comprovi que la coalició governant està sofrint un desgast molt elevat, difícilment podran començar a canviar les coses. No serà gens senzill, però sí més assenyat que continuar circulant per una via que només duu al desastre més absolut.

Publicat a SEGRE el 17 de juny de 2012

Share Button
Published inOPINIÓ I ARTICLES PUBLICATS

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: