Cada cop més, a la nostra identitat digital d’éssers vius (allò que pengem, publiquem, les fotos que compartim, el que ens contesten…) la sobreviurà o no (aquesta és una part singular del debat que a poc a poc es va insinuant) una altra mena d’identitat posterior a la nostra mort.
Davant d’aquesta alternativa, cada cop més real i menys teòrica ( Facebook ja posa al vostre abast una aplicació anomenada If I Die, que permet deixar un missatge que només serà publicat després de la vostra mort), hi ha persones que hi pensen i que es plantegen la possibilitat de fer un diguem-ne testament digital, i hi ha persones que continuen experimentant el profund temor que la societat del segle XX va instaurar, en relació a la mort.
El segle XX va superar el tabú del sexe i el va substituir pel de la mort. És interessant plantejar-nos si aquest tabú se superarà finalment, en el segle XXI.
Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de sociolingüística i política lingüística de la Universitat de Lleida, i ha estat vicedegà de Comunicació Audiovisual de la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, entre 2001 i 2004. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (tres d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa”, “Rovira i Virgili” i “Josep Vallverdú”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Comissió de Toponímia i del TERMCAT. Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i vicepresident del Consorci del Montsec, càrrec des del qual va posar en marxa el Parc Astronòmic Montsec. Des d’aquest dia, s’ha reincorporat a l’activitat docent a la Universitat de Lleida com a professors de l’àrea de coneixement de Comunicació Audiovisual i Periodisme, i ha assumit la direcció de la Càtedra de Periodisme i Comunicació.
Miquel, et deixo un enllaç d’una empresa que es diu LifeGem que porta a terme una estrambòtica alquímia post mortem que consisteix a transformar les restes cremades dels éssers estimats en diamants.
http://www.lifegem.com/
Com a mínim és curiós…
Sí, gràcies, és una de les noves opcions per desfer-se originalment del cos difunt. També s’han realitzat espectacles prirotècnics amb les cendres i iniciatives que sovint són a mig camí entre la novetat sorprenent i l’excés. No deixis de passar-me novetats sobre el tema, si te n’arriben. Gràcis.