Skip to content

El Sr. de Montaigne

Imatge

Rellegeixo Montaigne amb freqüència. Quan no estic entretingut amb alguna lectura començada, en anar a dormir agafo un dels tres volums que tinc al capçal del llit, i frasejo algun dels capítols.

Montaigne no s’hauria de llegir abans dels quaranta anys. En la joventut, estic gairebé segur que no m’hagués interessat de la mateixa manera. A partir de la maduresa, però, Montaigne és l’home “nu i intemporal”, i també un amic, segons Stefan Zweig.

“Quatre-cent anys s’han dispersat com fum”, diu Zweig, escrivint des del seu exili brasilenc una magnífica monografia sobre el senyor de Montaigne. Cansat i deprimit, Zweig es va llevar la vida el 1942, sense arribar a veure la derrota del nazisme. En la seua carta de comiat, va escriure: “Saludo tots els meus amics. Tant de bo arribin encara a veure l’albada després de la llarga nit! Jo, massa impacient, me’n vaig abans que ells.”

Share Button
Published inOPINIÓ

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: