xe88 Depredadors sexuals > Miquel Pueyo i París Skip to content

Depredadors sexuals

La violació i els abusos sexuals han estat sempre una arma de guerra i de dominació exercida sobre les dones i els infants. A Occident, han fet falta segles perquè els governs proporcionessin a les dones i als infants un nivell de protecció raonable. De tota manera, són relativament freqüents els episodis de violència i sobretot aquells altres que en què l’engany, l’amenaça o la necessitat converteixen dones i infants en esclaus sexuals de personatges poderosos o influents, i que es mantenen amagats per una conspiració de silenci.

En els darrers mesos, s’han destapat dos casos molt greus d’abusos perllongats. D’una banda, el de Dominique Strauss-Khan, que s’enfronta a un procés per proxenetisme que el pot dur a passar 7 anys a la presó, i el de Jimmy Saville, presentador estrella de la BBC, armat cavaller per la reina Isabel II i personatge molt popular entre els infants del Regne Unit, al qual la policia considerat reponsable (de moment) d’abusar, fins a la seua mort l’any 2011, de 214 persones de 8 a 47 anys, en llocs tan diversos com estudis de televisió, hospitals públics i institucions per a infants i joves.

El més greu és que tant la conducta de Saville com la d’Strauss-Khan, en el seu vessant delictiu, era un secret ben conegut en l’entorn professional, polític i periodístic dels  dos depredadors. Contra Saville ja es va presentar una denúncia l’any 1955,  i tant el Partit Socialista Francès com el Fons Monetari Internacional i la premsa francesa coneixien perfectament l’estil de vida d’Strauss-Kahn, que incloïa agressions i intimidacions sexuals a les seues col.laboradores i a periodistes, i la seua activa dedicació, com a proxeneta de luxe,  a organitzar bacanals en diverses ciutats del món, per a d’altres personatges influents.

No anem bé si quan es tracta de personatges influents i poderosos (siguin bisbes, polítics, famosos o magnats), els abusos sexuals, quan són fruit de la intimidació o del xantatge, són acceptats per aquells que els podrien denunciar, com una peculiaritat del personatge en qüestió, que fins i tot genera una certa enveja. Se sap, però només es comenta en veu baixa. Se sap, però tothom qui podria denunciar-ho prefereix no complicar-se la vida enfrontant-se al mascle alfa. Només quan el mascle alfa hagi estat destronat o hagi mort, aleshores sí que els que n’estaven al corrent es donaran pressa a dir, sense cap mena de vergonya,  allò  de “tothom ho sabia.”

Publicat a SEGRE el 13 de gener de 2012

Share Button
Published inOPINIÓ I ARTICLES PUBLICATS

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: