xe88 Catalunya exhausta > Miquel Pueyo i París Skip to content

Catalunya exhausta

El 9 d’agost del 2006 va entrar en vigor l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Després d’un seguit de recursos i d’una sentència adversa  del Constitucional que va provocar una enèsima mobilització popular sense precedents, ha desaparegut de l’agenda dels partits polítics i dels governs  i hem passat, en poc anys, de la il.lusió per la que va ser la darrera temptativa d’assolir una entesa amb Espanya a veure els consellers del govern de Catalunya pidolant per pagar les nòmines i a haver de resignar-nos a l’evidència que tots els alts tribunals continuaran fent llesques del que quedava de la nostra autonomia. És comprensible que no ens agradi reconèixer-ho –cada partit català  hauria d’admetre les seues responsabilitats i reconèixer els seus errors–, però seria ingenu negar que en els darrers cinc anys Catalunya ha retrocedit en tots els fronts de l’autogovern i ha sortit sistemàticament derrotada en tots els enfontaments amb l’Estat, d’una manera que només pot ser qualificada d’humiliant.

Tot plegat demostra –i cada cop són més els ciutadans i les veus procedents d’espais ideològics diferents que ho reconeixen— que una relació entre Catalunya i Espanya basada en la justícia, la confiança i el respecte mutu constitueix una utopia que només pot continuar generant frustracions, ressentiments mutus i visceralitats simbòliques. Espanya s’agrada tal i com és, feliç en la nostàlgia de l’Imperi i la Contrareforma, reàcia  a la racionalitat europea en les decisions polítiques i econòmiques, i orgullosament incapaç de vibrar amb cap projecte col.lectiu que no sigui el de la selecció de futbol. Ja no és hora de continuar debatent sobre els pros i contres de tal o qual model d’encaix ibèric i ni tan sols dels avantatges i els inconvenients de la independència. Catalunya està tan frustrada, socialment i econòmicament tan deprimida, i Espanya està tan tipa de nosaltres, en tots els sentits, que l’única opció sensata i constructiva seria preguntar d’una vegada als ciutadans si volen o no iniciar un procés d’emancipació que converteixi Catalunya en un nou estat de la Unió Europea.

Publicat a SEGRE l’1 de juliol de 2012

Share Button
Published inOPINIÓ I ARTICLES PUBLICATS

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: