La malaltia d’Alzheimer és dramàtica, incurable i abocada a un final previsible. Al llarg del procés de decadència inevitable de la persona afectada, que continua essent sobretot un ésser humà digne i estimat, els familiars, acompanyants i amics també es trobaran amb l’oportunitat de viure moments entranyables, lligats a una altra manera de comunicar-se amb el malalt, molt vinculada al tacte i a l’afecte, o situacions que més endavant recordaran o explicaran com a anècdotes divertides i fins i tot felices, provocades per errors de memòria o confusions del pacient.
Com que els familiars o amics del malalt d’Alzheimer no tenen cap raó per sentir vergonya a causa d’alguns aspectes de la conducta del pacient, fins i tot és saludable i humà que puguin afrontar amb sentit de l’humor algunes d’aquestes reaccions, sobretot quan la rialla pot ser compartida amb l’estimat o estimada que l’Alzheimer va allunyant lentament de nosaltres.
Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de sociolingüística i política lingüística de la Universitat de Lleida, i ha estat vicedegà de Comunicació Audiovisual de la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, entre 2001 i 2004. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (tres d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa”, “Rovira i Virgili” i “Josep Vallverdú”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Comissió de Toponímia i del TERMCAT. Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i vicepresident del Consorci del Montsec, càrrec des del qual va posar en marxa el Parc Astronòmic Montsec. Des d’aquest dia, s’ha reincorporat a l’activitat docent a la Universitat de Lleida com a professors de l’àrea de coneixement de Comunicació Audiovisual i Periodisme, i ha assumit la direcció de la Càtedra de Periodisme i Comunicació.
L’afecte del cuidador cap al malalt d’Alzhiemer ha originat algunes de les històries d’amor més meravelloses de la humanitat.