Un Govern responsable i políticament valent, sigui quin sigui el seu color polític o la seua bandera, no s’hauria de resignar a posar en perill l’assistència als seus ciutadans més febles. Des d’un punt de vista estrictament ètic i moral –ja ni tan sols no parlo de política– es tracta d’un pecat social greu que descriu força bé a quin nivell de deteriorament social estem arribant. Em sento trist i decebut si és així com hem de tractar els més dèbils d’entre nosaltres.
L’impagament dels concerts i les subvencions d’aquest mes a residències d’ancians, centres de discapacitats o de drogodependents i altres entitats que presten serveis socials fa perillar la continuïtat d’alguns d’aquests gestors de serveis i deixarà milers de treballadors sense poder cobrar la nòmina de juliol.
La Taula d’Entitats del Tercer Sector ha denunciat que l’impagament dels concerts del mes de juliol deixa en “una situació d’una gravetat sense precedents” i a la vora del col·lapse centenars de centres i residències de discapacitats, ancians i malalts mentals. “Aquest impagament s’ha produït en un moment d’extrema fragilitat de moltes organitzacions, perquè se suma al retard generalitzat en els pagaments de les subvencions de tots els departaments de la Generalitat i a la dificultat per obtenir finançament dels bancs”, han explicat les entitats socials.
Segons el baròmetre realitzat per l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), un 63% de les seves entitats associades no podran pagar el 100% de les nòmines als seus treballadors.
Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de sociolingüística i política lingüística de la Universitat de Lleida, i ha estat vicedegà de Comunicació Audiovisual de la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, entre 2001 i 2004. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (tres d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa”, “Rovira i Virgili” i “Josep Vallverdú”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Comissió de Toponímia i del TERMCAT. Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i vicepresident del Consorci del Montsec, càrrec des del qual va posar en marxa el Parc Astronòmic Montsec. Des d’aquest dia, s’ha reincorporat a l’activitat docent a la Universitat de Lleida com a professors de l’àrea de coneixement de Comunicació Audiovisual i Periodisme, i ha assumit la direcció de la Càtedra de Periodisme i Comunicació.
Be First to Comment