Algunes grans companyies comencen a plantejar solucions per a les persones que han perdut la vida i tenien algun perfil obert en alguna xarxa social. Facebook reconverteix els perfils en “memorials” on tothom que vol pot homenatjar la persona morta. Google, per exemple, si es demostra parentiu amb el finat, i si es demostra que hi havia hagut correspondència permet accedir a un compte de correu electrònic, i en canvi Yahoo no ho permet de cap de les maneres. Tot plegat ens situa en un altre terreny de joc sobre el qual volem aprofundir. Al cap i a la fi, si les funeràries són un bon negoci en la mort tradicional, en la mort digital ja s’han començat a plantejar negocis que van des dels homenatges, a donar el condol o a avisar a la llista que prèviament has preparat, que la teva hora ha arribat. Greatgoodbye, Sligthly Morbid, Deathswitch/LastPost, My Last Email són només alguns exemples d’aquestes noves oportunitats que planteja la mort digital.
Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de sociolingüística i política lingüística de la Universitat de Lleida, i ha estat vicedegà de Comunicació Audiovisual de la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, entre 2001 i 2004. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (tres d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa”, “Rovira i Virgili” i “Josep Vallverdú”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Comissió de Toponímia i del TERMCAT. Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i vicepresident del Consorci del Montsec, càrrec des del qual va posar en marxa el Parc Astronòmic Montsec. Des d’aquest dia, s’ha reincorporat a l’activitat docent a la Universitat de Lleida com a professors de l’àrea de coneixement de Comunicació Audiovisual i Periodisme, i ha assumit la direcció de la Càtedra de Periodisme i Comunicació.
En conec un cas i, de moment, sembla que no se li dona massa importància. S’acumula prou feina i tristor amb la gestió de la mort física com per a posar-se a pensar amb la mort digital. Amb el temps suposo que anirà agafant volada, dependrà també de com de “digital” sigui el difunt.
Molt interessant Miquel!
Està començant a passar perquè mor gent amb perfil digital i tard o d’hora els supervivents s’hi han d’enfrontar. Gràcies pel comentari.